sofing

A mi també m'agrada fer "sofing". Descobrir coses noves cada dia cansa i al vespre quan estic relaxada prenc el lloc al pare al sofà i faig una bona becaina al so de la música o de la tele.

fred

Fa fred! Des de fa dos dies surto al carrer amb cadireta doncs el "cotxet" ja era massa petit i plorava cada vegada que intentaven encabir-m'hi. Però aquests dies ha fet fred i m'han posat dins un sac ben abrigadeta. Ara vaig molt contenta malgrat el fred que pela.Sí, aquesta nena de coloraines sóc jo...

a taula

Un dia el pare va obrir una caixa i en va treure unes fustes. Després de suar una estona van acostar la trona ja muntada a la taula i m'hi van fer seure. M'hi posen cada dia a l'hora de sopar i m'agrada estar-hi una estoneta, fins que no puc mantenir-me dreta i em canso. Veig com mengen encara que a mi no em posen plat, fins i tot m'allunyen totes les coses interessants i com a molt em posen davant algun dels meus ninots, que no triga a anar per terra. Jo els meus ninots me'ls conec de memòria, vull plats, copes, tasses fumejants, ganivets, igual que ells.

zzzzzzzzzzzz

ssshhh...m'agrada dormir als braços del pare. bona nit

nyam

Doncs això de la fruita és més bo del que em semblava els primers dies. Ara menjo amb ganes el plàtan aixafat que em fan per dinar. Hi suco la mà, ajudo amb una cullera, i l'acabo gairebé tot, però als vespres m'escatimen un altre xuclada amb unes farinetes blanques que vagament recorden la llet de la mare, però són molt més espesses i me'n afarto de seguida. Aquesta dèria per que tasti coses ha d'acabar... espero que tot torni a ser com abans i torni a mamar a tothora, però per les cares d'alegria que fan a cada cullerada em temo el pitjor...

alehop!

Estic a punt
de posar-me
bocaterrosa
jo sola.
Agafo els
dos peus i
gronxo el cos
però encara
no coordino bé
els moviments.
També ho
provo
aixecant
el cap o
fent el pont
però no és fàcil...
Al final em canso
i em queixo
de la frustració,
i ells riuen
i em fan fotos...
ja veuran ja...

reis

Així que això són els reis... Feia dies que ho sentia dir i ara ja ho he vist: tothom es va posar a obrir paquets i treure coses i quan em va tocar a mi em van deixar que estripés el paper (cosa que em va agradar molt de fer), em van anar ensenyant i donant coses una darrera l'altra mentre feien "oohh", reien i aplaudien, i al final vaig haver de tornar a casa a coll del pare perquè dúiem el cotxet ple de caixes i bosses. Em sembla que aquest any m'he perdut alguna cosa i no he acabat d'entendre què passava... potser l'any que ve

Cuna Rimbau

Aquest ha sigut el meu bressol fins ara. Molts dies m'hi posen però no hi estic gaires hores...ja gairebé no hi cabo i dormo molt més a gust al llit gran amb els pares. A més ha d'arribar un llitet de barrots que posaran en el seu lloc, que ja veurem si em fa el pes o no... ells em diuen que m'hauré d'aguantar igualment... ja veurem. Als pares els agrada molt aquesta "cuna" i suposo que per això la pengen aquí, però jo... de petita si que hi dormia a gust, però ja no m'interessa.

què és aquest ranxo?!

Ja fa dies que proven d'escatimar-me un àpat mamant, substituint-lo per una pasteta que fan aixafant un plàtan amb suc de taronja... els colors de les fruites m'agraden molt, però el gust és estrany. El primer dia en vaig menjar força i amb gana per fer-los contents, però al veure que es torna a repetir cada dia, els faig saber que prefereixo la llet. No es pot ni comparar una cullereta metàl.lica amb el pit de la mare...