Doncs això de la fruita és més bo del que em semblava els primers dies. Ara menjo amb ganes el plàtan aixafat que em fan per dinar. Hi suco la mà, ajudo amb una cullera, i l'acabo gairebé tot, però als vespres m'escatimen un altre xuclada amb unes farinetes blanques que vagament recorden la llet de la mare, però són molt més espesses i me'n afarto de seguida. Aquesta dèria per que tasti coses ha d'acabar... espero que tot torni a ser com abans i torni a mamar a tothora, però per les cares d'alegria que fan a cada cullerada em temo el pitjor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada