Cercar en aquest blog

dissabte, d’abril 26, 2008

volcans




Això que sembla un tractor disfressat és un trenet que ens va portar d'excursió a veure volcans. N'hi havia uns quants però el més gran que vem veure des del tren era el Croscat.






Teníem tot el vagó per nosaltres i va ser un viatge molt divertit, veient passar el paisatge per la finestreta encara que fos a pas de puça.




Els volcans són aquestes muntanyes d'on fa temps hi rajava foc... Quan hi vem anar nosaltres, només s'hi veia neu.








Més tard vem pujar al volcà de Santa Margarida... bé, van pujar la mare i el pare, jo m'hi vaig posar bé tot just començar la primera pendent i no vaig veure ni l'església que podeu veure allà, al mig del cràter del volcà.












No em vaig despertar ni quan baixàvem i no vaig poder veure aquest arbre vell i sense fulles que sembla que va agradar als pares doncs van fer aquesta foto. No vaig obrir els ulls fins que vem ser al cotxe.

dimarts, d’abril 08, 2008

besalú

Us faré cinc cèntims d'aquest poble tan maco.








Per anar-hi vem creuar aquest pont de pedra tan gros.








No només hi ha pedra al pont, tot el poble n'és ple i vem passejar-hi una bona estona per carrerons i travessant arcs petitons com aquest.
















En un d'aquests carrerons hi havia aquest pou, sort que hi havia una tapa perquè si no... adéu Maria.

















A mi el que em va agradar més va ser llençar pedres al riu de sota el pont.

diumenge, d’abril 06, 2008

fageda

Vem pujar a una carrossa que ens va passejar per la fageda, que és un bosc.
Veniu que us ho explico.

El cavall podia tot sol amb el carro ple de gent, i ens portava per caminets entre els arbres. Feia una mica de fred i jo duia guants però el cavall anava sense roba i treia fum per la boca.


M'agradava el trac trac del carro mentre travessàvem el bosc sentint les olors de les plantes i els sorolls dels ocells.


Una estoneta vem caminar... bé, jo no.

El balanceig del carro em va deixar una mica ensonadeta i el pare va fer de cavall.


Quan vem baixar, vaig donar les gràcies al cavall per un passeig tan maco!

dimecres, d’abril 02, 2008

castellfollit

No ens vem quedar només a la casa. Un dia vem anar a un poble que penjava dalt d'un cingle que és aquesta paret de roca, per això al poble n'hi deuen dir
"... de la roca".



El poble va agradar molt als pares però jo preferia aquest pont que pujava i baixava.


A més, tornant del pont cap al poble seguíem uns caminets i jo m'ajudava amb un bastó que anava molt bé per caminar.


Com una pastoreta però a estones amb la pipa a la boca...