Cercar en aquest blog

dijous, de juliol 22, 2010

cavalls

Abans us he parlat d'en Calaf, però hi havia molts més cavalls que hi viuen tranquils, molt ben cuidats i estimats, i per això no em feia gens de por acostar-m'hi. Aquest no me'n recordo com es diu.

Aquesta és la Llívia, que em va fer un petó. És broma, m'estava olorant.


I aquest és el Manac, no és el mateix d'abans, fixeu-vos en la taca blanca al morro. Vem anar a caminar pel bosc i vaig fer un tros del camí muntant.


Mireu, vaig pujar-hi sense sella, només amb una cinta per agafar-m'hi. Quan hi havien branques baixes havia d'abraçar-me ben fort al seu coll i estirar-me. També el vaig acariciar i abraçar per agraïr-li la passejada.


Aquest és el camí dels Republicans i arriba fins a França, no estem segurs de si hi vem arribar, però jo vaig fer un bon tros de camí ajudant-me amb el bastó.

diumenge, de juliol 18, 2010

tipi

Vaig dormir en un tipi. Era molt ample per dins, i tenia dibuixos de cavalls que semblava que donessin voltes per fora.




Sí, aquest tipi és una tenda igual que les que feien servir els indis a Amèrica del nord. S'hi pot fer foc a dins, al mig del terra, però no va fer falta amb la calor que feia.


I com una petita squaw abans de res em vaig posar una ploma d'àliga al cap.




Després vaig conèixer en Calaf, un cavall petit, molt tranquil, que va deixar que hi pugés.



I més tard vaig anar a fer un volt amb ell.