cavalls

Abans us he parlat d'en Calaf, però hi havia molts més cavalls que hi viuen tranquils, molt ben cuidats i estimats, i per això no em feia gens de por acostar-m'hi. Aquest no me'n recordo com es diu.

Aquesta és la Llívia, que em va fer un petó. És broma, m'estava olorant.

I aquest és el Manac, no és el mateix d'abans, fixeu-vos en la taca blanca al morro. Vem anar a caminar pel bosc i vaig fer un tros del camí muntant.

Mireu, vaig pujar-hi sense sella, només amb una cinta per agafar-m'hi. Quan hi havien branques baixes havia d'abraçar-me ben fort al seu coll i estirar-me. També el vaig acariciar i abraçar per agraïr-li la passejada.


Aquest és el camí dels Republicans i arriba fins a França, no estem segurs de si hi vem arribar, però jo vaig fer un bon tros de camí ajudant-me amb el bastó.