Cercar en aquest blog

Lilypie Kids Birthday tickers

dijous, de desembre 13, 2012

budellera

 La setmana passada vem anar a fer una excursió per Collserola. Vem agafar els ferrocarrils de la Generalitat, vem baixar a Baixador de Vallvidrera i vem començar a caminar pel bosc i a respirar aire pur.

 No hi havia ningú! Es veu que la gent era o al centre de la ciutat mirant botigues, o al Pirineu fent cua per esquiar. I nosaltres tres cap a la Font de la Budellera, la mare sempre seguint el seu ritme al fons.
 Després de caminar una bona estona hi vem arribar.Jo vaig voler beure de seguida. Aaah! que bona després de fer exercici.
Tot i que la cara de la font sembla la d'un Buda, la Budellera es diu així perquè hi posaven els budells d'animals, que utilitzaven per fer cordes de guitarra, en remull. 

Va fer un dia preciós.Amb el pare vem anar a mirar si trobàvem pinyes i a explorar. De tornada, ja una mica cansada, vaig descobrir aquesta roca per descansar.


dissabte, de desembre 01, 2012

nenes

La Sara i jo ens anem fent grans. Aquí, som a casa els avis a Palamós. Ens ho vem passar molt bé!

divendres, de novembre 09, 2012

sorra



Amb el pare ens agrada moltíssim jugar amb la sorra. Aquestes són algunes de les nostres creacions.

De sirena a la vora del mar. Ei! que no sóc la del conte d'Andersen.

 De centaure amb el meu arc imaginari i la meva cua de posidònia.



O fent cares, com aquestes tan semblants a la de The Wall de Pink Floyd.

Concentrada amb les meves màscares. M'encanta jugar amb la sorra.

I per acabar un bon bany per netejar-nos, que el cos també queda ple de sorra!

diumenge, d’octubre 07, 2012

africana

Cada dia en tornar de la platja em remullava a la dutxa africana que hi havia a la casa: un gibrell, una mànega i una carxofa com de regadora. S'obria la clau i esperaves un moment fins que l'aigua feia camí per la mànega i ...


 Xxxxxofffff, al principi l'aigua surt calenta però de seguida es torna freda. A mi ja m'estava bé quedar-me ben fresqueta. Tant, que no em vaig dutxar ni un sol dia a la dutxa del bany de la casa.


 La dutxa africana és al costat de la casa, tancada amb unes canyes i prou. Amb l'aigua del gibrell regàvem les plantes del jardí, encara que hi hagués sabó. A l'illa l'aigua s'ha d'aprofitar per tot el que es pugui.


En sortir de la dutxa teníem aquest jardí tan xulo des d'on es veu el mar i el far. A les nits no calia lot, entre el miler d'estrelles i la llum del far ja t'hi veies, encara que fos cada cinc segons.



 Aquí hi ha la cisterna de l'aigua, que era aquesta caseta on m'hi podia enfilar. 

Ens va agradar molt la casa, i a mi sobretot la dutxa africana. M'encantaria tenir-ne una a Barcelona!

dijous, de setembre 27, 2012

mehari

El cotxe d'aquest estiu em va encantar. Era un cotxe groc que semblava fet de plàstic. És el cotxe preferit dels meus pares.


Era una mica vellet però tenia tot el que m'agrada d'un cotxe: corria poc, deixava passar l'aire, s'entrava per la finestra, no tenia cadireta ni cinturó (això millor no ho poso, però de moment a l'illa és permès).


Això sí, al no tenir vidres a les finestres els cabells s'enredaven d'allò més, fins que em van fer posar un mocador al cap.


I el millor de tot és que el pare em va ensenyar a conduïr, ell els pedals i jo el volant.







dimecres, de setembre 19, 2012

pedicura


Us agrada la nostra pedicura d'estiu?(cliqueu sobre la foto!) A casa el pare és l'encarregat de tallar les ungles i pintar-les. Diu que el relaxa molt fer-ho, i la mare i jo encantades! A mi m'agrada portar les ungles pintades de diversos colors, ara n'hi ha molts per escollir. La mare és fidel al seus rouges i aquest estiu com a novetat el pare també ha portat el dit gros de cada peu pintat d'un color. Ho hem fet la mare i jo i ja es nota la diferència oi?

dilluns, de juliol 30, 2012

set

 Tot l'any espero el mes de juliol, el meu mes preferit. Perquè és el meu aniversari! Aquest any ho vaig celebrar molt. Per primera vegada vaig voler fer una festa amb les meves amigues, llàstima que algunes ja éren de vacances i no van poder venir. Vem fer una ioguifesta!
 Des que sóc petita que veig que els pares marxen a fer ioga i tenia molta curiositat per saber què era. Aquest any em van portar un diumenge a fer ioga en família i em va agradar tant el lloc que hi vaig voler fer la meva festa. Ens van fer una classe molt divertida i també vem fer postures clàssiques com l'espelma. Oi que em surt bé?
 Jugant, jugant anàvem practicant. Amb les bombolles treballàvem la respiració que és molt important en el ioga.
 Ja tinc set anys, i això s'ha de celebrar! Va ser molt divertit i ens ho vem passar molt bé.
A mi em van posar un barret de pastís d'aniversari. Que xulo! 
 Després de la classe vem berenar en el pati. La caseta és a Montjuïc, a la muntanya, i no semblava que estéssim a la ciutat. Com en una illa de calma.
 També hi va haver pastís i vaig bufar les espelmes. Després de tantes respiracions les vaig apagar sense problemes.
I ja he dit que els 7 anys els he celebrat molt. Vaig fer una altra festa amb la família i els pares em van fer el pastís de cada any, que és el meu preferit, però aquest any les espelmes éren els 7 nans! Visca el 7!

dilluns, de juliol 16, 2012

navegant


 Per l'aniversari de la mare vem anar a fer un tomb amb aquest veler. Tenia patró però el pare va agafar el timó molta estona.

 Es deia Rainbow, que vol dir Arc de Sant Martí.

Com que vem navegar quasi tota l'estona amb el vent vaig ajudar a plegar i desplegar les veles, i el millor de tot, no embrutàvem el mar!

 Vem tenir sort i va fer un dia preciós i el ventet ens ajudava a navegar.
 Aquestes illetes es diuen Formigues i prop d'aquí vem tirar l'àncora i ens vem banyar.
Visca la llibertat! Em va agradar moltíssim navegar i vem decidir que hi tornarem!

diumenge, de febrer 19, 2012

carnestoltes

Avui el pare ha recordat que tenia un blog! Aquests dies estem celebrant el Carnestoltes i divendres a l'escola vem fer una desfilada pel parc tots disfressats! Jo anava de dimoni.
Portava un vestit vintage, de la meva mare quan era petita com jo, i anava a la Patum de Berga a casa de les meves ties besàvies. Sí, sí, aquesta disfressa té uns 35 anys o més! Nosaltres hi hem afegit una màscara. Us agrada? La va fer el meu pare i jo el vaig ajudar una mica.

El mateix divendres a la mateixa hora la Sara també desfilava amb el seu parvulari. Anaven tots de barrufets. Mireu que maca estava!



Avui a casa dels avis ens hem tornat a disfressar totes dues. Bé, a casa els avis és sempre Carnaval, doncs cada setmana ens disfressem d'alguna cosa...A veure si el pare algun dia us ensenya les fotos...




I aquí, les dues, molt orgulloses amb les nostres cues. Visca el Carnestoltes!