Cercar en aquest blog

diumenge, de març 30, 2014

cerdanya



 Finalment vem marxar un cap de setmana de la ciutat! Aprofitant que el meu avi aniria a la Cerdanya ens hi vem afegir. El primer dia vem fer una petita excursió caminant fins a Pedra on hi ha aquesta església romànica tan bonica.

Vaig baixar fins al riu on hi havia neu i m'ho vaig passar pipa fent boles i més boles en una guerra contra el pare. Aquí estic disposada a l'atac.

FOC!!! tot i que hauria de dir NEU!!! Va ser divertidíssim.

 L'endemà vaig anar amb els meus pares a fer una excursió amb raquetes de neu. 
 La neu estava esplèndida, en pols, suau, i era fàcil de caminar, tot i que el circuit que vem fer era força llarg i vem estar unes tres hores caminant.
 Però va ser molt agradable caminar entre boscos silenciosos, solitaris i tranquils. A nosaltres tres és el que més ens agrada, natura pura, sense humans.
 Vem tenir la sort d'un dia assolellat i de tant en tant trobàvem vistes com aquesta.
 Vem fer uns parada al refugi, vem jugar i fer un ninot de neu. Mireu que maco el vem deixar!
 La casa de Riu on vem estar molt bé! 

dijous, de març 13, 2014

tard

"Que tard, que tard!!
Me'n vaig corrent, me'n vaig, me'n vaig!!"

Aquest carnestoltes m'he disfressat d'un personatge d'un llibre que m'agrada molt. M'agraden sobretot les pel·lícules que n'han fet, però també un llibre que tinc amb unes il·lustracions precioses.


 Sí, és Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll, i jo anava de conill blanc, aquell que té tanta pressa i no para de mirar el rellotge.


 Amb el pare vem fer un rellotge molt gran i molt xulo. I ell també em va fer amb cartró aquestes orelles de conill que va pintar i col.locar en un barret.


 La resta va ser molt fàcil, vem pintar una samarreta amb l'as de cors, vem afegir un parell de cartes i una cadena i ja està! disfressa feta. I jo, súper contenta!



I ara adéu, me'n vaig corrents que faig tard, adéu me'n vaig, me'n vaig!!